Hi ha un tipus de disseny que perdura en el temps i que s’adapta a molts tipus de decoració.
A finals del segle XIX i durant el segle XX, el Neogòtic i l’esclat del Modernisme i el Noucentisme, de la mà d’arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Martorell, Renom… i de tallers de mestres vitrallers com Rigalt, Granell, Mauhmejan, etc., van tamisar la llum i vestir de colors grans i extraordinaris edificis.
Els estudis realitzats a l’Escola Massana han estat el punt de partida de la realització dels dissenys dels vitralls. Al llarg d’aquests anys, la inquietud en aquests camps ens ha fet evolucionar juntament amb les tendències estètiques.
El vitrall neix de la necessitat de vestir les obertures de les esglésies romàniques tardanes i gòtiques. Les finestres s’engrandeixen i, a més de protegir l’interior dels edificis del vent i la pluja, els vitralls transformen la llum i la fan entenedora a través dels vidres de colors. Obren els llibres sagrats amb imatges de llum. És el mestre artesà el que motiva alhora les mans, la ment i les emocions per elaborar el vitrall.
La tècnica, el coneixement del simbolisme, l’estudi profund i l’experiència han estat fonamentals en la realització de vitrall religiós en el nostre taller.